Abandonada pels antics coalitzats contra Lluís XIV i el seu nét Felip d'Anjou arran dels tractats d'Utrecht el 1713, Barcelona va resistir el setge imposat pels exèrcits borbònics durant catorze mesos, amb l'esperança que es produís algun capgirament favorable a l'escenari europeu. Però al marge de les mel·líflues paraules i l'equívoc suport moral d'Anna d'Anglaterra i Carles d'Àustria, a la pràctica el sòlid equilibri establert entre les potències continentals i oceàniques deixà reduïts els drets col·lectius dels catalans a la categoria d'una qüestió irrellevant. La caiguda de la ciutat en mans de Felip V l'11 de setembre de 1714 comportà la supressió irreversible del règim municipal autònom i de les altres peces constitutives de Catalunya com a cos polític.

La documentació conservada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que palesa la minva de competències entre el Consell de Cent i l'Ajuntament borbònic, conté peces imprescindibles per al coneixement del dramàtic episodi que separa les dues èpoques: el Dietari del Consell municipal o les Deliberacions del Braç Reial, entre d'altres. Dins els fons bibliogràfics i hemerogràfics de l'Arxiu, tenen un interès particular les publicacions locals del moment destinades a mantenir la moral de la població assetjada i que, més enllà de les lleialtats dinàstiques, reafirmaven el principi de la llibertat constitucional, entre elles Despertador de Cathaluña i Crisol de fidelidad. A l'Arxiu hi han confluït també documents gràfics que plasmen el setge, sovint narrat des del punt de vista dels vencedors, com la sèrie de gravats francesos de Jacques Rigaud, i algun cop com a recordatori i al·legat en pro de l'heroisme barceloní, com la làmina Barcelona Magna Parens, oferta pels exiliats catalans a l'emperador Carles.

Els manuscrits de Pau Ignasi de Dalmases i Ros, representant de les institucions autònomes a Londres ˗Libro de memorias, correspondència˗, permeten enriquir el tast de materials relatius al setge de 1713-1714 que oferim, mentre que les obres de tema històric del mateix Dalmases ˗o els Anales de Cataluña del seu col·lega Narcís Feliu de la Penya˗ i la seva llibreria esculturada, conservada a la planta noble de la mateixa seu de l'Arxiu Històric, conviden a meditar sobre el rerefons cultural que animà la defensa a ultrança de la constitució històrica catalana.

Per a més informació cliqueu aquí.