Si els papers parlessin, si poguessin tenir veu, els decorats que enguany pengem, ens parlarien d'un taller on fa més d'un segle els van pintar, ens podrien explicar en quants escenaris s'han lluït i quants Matatàs, Mataties, Rovellons, Lluquets, dimonis, Catarines, Àngels i pastors han desfilat sota la seva ombra, quantes ferides porten a la seva pell i quin cop de bastó les va provocar.

Tindrien també alguna cosa per no explicar-nos, per callar-la prudentment, i recordarien, com nosaltres recordem, les mans que els feien pujar i baixar; 'puja una mica de can dijous', 'baixa una mica dels hermanos'. Per tots aquells tramoies que van fer possible els pastorets d'altres temps. Ara rescatem del fons dels armaris, aquesta joia de paper que un dia vàrem decidir deixar de llogar i que fos nostre. Esperem que aquest any gaudiu amb nosaltres de l'estètica entranyable d'altres temps.