Enguany, la Passió d’Argentona pren cos i ànima en la veu de les dones. A l’Església de Sant Julià, les paraules ressonen com un eco antic, com un lament i una pregària.

Són les dones qui parlen: Maria, que observa el fill condemnat; Maria Magdalena, que busca la llum enmig del dolor; Verònica, que gosa acostar-se i eixugar el rostre del Crist; Marta, que serveix en silenci i creu sense veure.

Ells van viure la Passió, però elles la van sentir dins del cor. Elles van ser testimoni del dolor, de la pèrdua i del miracle, i avui prenen la paraula per contar allò que sovint ha restat en silenci.

A través de les seves veus, la història eterna esdevé humana.

La Passió ja no és només sofriment, sinó també amor, coratge i esperança. Una mirada femenina, profunda i serena, que ens convida a escoltar el que el temps havia callat.